dilluns, 9 de gener del 2017

Exposició "Hitchcock, más allá del suspense"

“Los directores de cine viven con sus películas mientras las están rodando. Son sus hijos. Y todo parece indicar que las películas más emocionantes son realmente artísticas cuando han sido creadas enteramente por un solo hombre”
– Alfred Hitchcock


Aquest Nadal vam aprofitar amb la familia per passar tres dies a Madrid. Un dels motius de l'escapada va ser l'existència de l'exposició del director Alfred Hitchcock, la qual em va agradar molt.

 L'exposició fa un repàs a la seva obra aixì com exemplifica amb fotogrames i fragments de pel·lícules els propis icones del director. Parla de la representació de la dona a les seves pel·lícules, incloent diverses entrevistes i curiositats. També inclou fragments de l'storyboard de films com Psicosis i ilusitracions de maquillatge i vestuari, fins i tot els propis vestits d'algunes pel·lícules.

diumenge, 8 de gener del 2017

Retrat_activitat 2

EXPLICACIÓ DEL PROJECTE

Aquest projecte són dues fotografies autoretrats, amb un mateix fotògraf i model.
Són dos retrats que intenten anar més enllà del convencionalisme propi d’aquest tipus de fotografia, tractant d’explicar més coses a través d’elements presents a la fotografia. Provocar misteris, sensacions i pot ser certes preguntes al igual que quan veiem una persona per primer cop, que fan preguntar-te la intenció i el motiu de l’autor a la par de la seva identitat.

Les fotografies pretenen fer un contrast entre les dues cares d’una persona, entre la llum, la pal·lidesa i l‘obscur, el negre i brut d’una persona. Vol representar a través de dos instants diferents a una mateixa persona, envoltada per uns braços que manipulen i a la vegada consolen, que intenten trencar la separació entre la taca i la llum, la part neta i il·luminada i la part enfosquida. La representació d’uns braços al voltant d’un rostre amb una mirada perduda sota aquesta separació de llum i foscor. Les fotografies són en si mateixes una representació de l’eterna separació entre les parts bones i dolentes d’una persona, en concret de mi mateixa.




La imatge pretén retratar una persona, en aquest cas auto retratar. Es pretén mostrar una persona amb un cert misteri,  dotant-la d’un costat obscur amb taques negres i un altre net i amb una llum resplendent.
Un dels elements en els que primerament ens fixem és en la mirada calmada que es dirigeix a l’espectador. Pot ser té una certa intenció desafiant de jutjar els altres: “aquesta es la meva sincera, obscura i bruta representació, sense robes ni ornaments, amb els meus defectes i parts dolentes. També puc veure els teus”.
Està present el clàssic joc entre llum i ombra. La partició que presenta la cara entre l’il·luminat i el fosc, el pur i l’obscur es complementa amb els girs del revoltós cabell i unes mans que agafen i recorren el rostre. Els braços són elements externs, no pertanyen a la cara però sembla que intenten fer-se amb ella, canviar-la i modelar-la a la seva pròpia voluntat. Podria ser una metàfora de l’efecte transformador que les persones i elements externs ens generen. També queda en l’aire la idea de que les taques negres del rostre són resultat del pas de les mans pel rostre, “les meves parts dolentes les he creades jo amb els meus actes, les meves mans”
El que més s’ha volgut ressaltar és la cara, la mateixa mirada i ulls junt amb els efectes lumínics que hi ha al rostre.
S’ha utilitzat una càmera rèflex, amb un objectiu normal. La velocitat és lenta j que no interessava el moviment, i un diafragma obert junt amb un ISO relativament alt per tenir la llum necessària.
El pla és  mitjà i és expressiu. El punt de vista frontal suposa una igualació amb l’espectador i el reforça la idea de mirada que jutja. “estàs a la mateixa altura que jo, t’estic mirant i jutjant”.
Els braços són elements compositius importants. El rostre o fins i tot el cap és l’element central i principal. El braç dret e des de sota i fa com una carícia al coll, a punt d’arribar al rostre, acció que ens fa pujar la vista cap a la cara. L’altre braç agafa el cap per dalt.
Com a element central de la fotografia està la cara. A la seva dreta es projecta una ombra, darrere de la figura, i just a l’altre costat tenim una forma com de triangle que dibuixa el braç esquerra, un espai bastant inquietant i quasi de les mateixes dimensions que el mateix rostre.
Aquest braç esquerre és també bastant protagonista. Rep la major part d’aquesta llum resplendent, i fa com de connexió entre el cos i la part superior del cap. El moviment dels  braços dóna moviment i inestabilitat contraposada amb aquesta mirada calmada. La gama cromàtica reduïda a una gradació de tons blavosos junt amb blancs i obscurs aporta una sensació de fredor. En contraposició, la mirada de la protagonista humanitza l’escena.





Aquesta segona imatge ens mostra també l’autoretrat de l’autora. Un altre cop la mirada i el rostre són dos elements que s’han volgut destacar.
Els aspectes tècnics són els mateixos a l’anterior fotografia.
El tipus de pla és mitjà i la funció és expressiva. El punt de vista és frontal, encara que la posició del cap i la mirada baixa que presenta la persona dóna a l’espectador una petita sensació de superioritat.
L’expressió i la mirada de derrota junt amb la posició de les mans semblen retratar a algú esgotat, que es deixa portar per les influències externes. Dóna també sensació de solitud. Aquesta mirada fora de camp, perduda, presenta com a una actitud de derrota davant la vida mentre els braços la consolen i la controlen al mateix temps.
La llum ve clarament des de sota i il·lumina majoritàriament la part inferior esquera del rostre junt amb la mà esquerra. La llum defineix i ajuda a mostrar aquesta partició entre l’obscur i el clar, les taques d’un possible passat obscur o accions dolentes que han quedat a la part més obscura del rostre.
Aquest cop la mirada no va cap a l’espectador, sinó fora de camp. És una mirada perduda. Perd la comunicació que tenia l’altra fotografia amb l’espectador, ara és més distant. Ara la fredor que donen les tonalitats blavoses està més present i es major.
En quant a composició, un braç està acariciant la part esquerra del rostre, una mica com si l’estigués intentant consolar. L’altre sembla estar en moviment, i es troba a la part dreta de la cara, la més obscura, i sembla que estigui buscant alguna cosa.
Els braços envolten la persona donant una sensació d’enllaç i recargolament que dinamitza la posició estàtica del cos. Els braços la calmen a la vegada que la manipulen. També està deixada en l’aire la idea de que els propis braços han generat les taques negres, el seu sofriment i part més obscura només generada per ella mateixa. 


IMATGES DESCARTADES I PROCÉS DE CREACIÓ: