EXPLICACIÓ DEL
PROJECTE
Aquest projecte
són dues fotografies autoretrats, amb un mateix fotògraf i model.
Són dos retrats
que intenten anar més enllà del convencionalisme propi d’aquest tipus de fotografia,
tractant d’explicar més coses a través d’elements presents a la fotografia.
Provocar misteris, sensacions i pot ser certes preguntes al igual que quan
veiem una persona per primer cop, que fan preguntar-te la intenció i el motiu de
l’autor a la par de la seva identitat.
Les fotografies
pretenen fer un contrast entre les dues cares d’una persona, entre la llum, la pal·lidesa
i l‘obscur, el negre i brut d’una persona. Vol representar a través de dos
instants diferents a una mateixa persona, envoltada per uns braços que
manipulen i a la vegada consolen, que intenten trencar la separació entre la
taca i la llum, la part neta i il·luminada i la part enfosquida. La
representació d’uns braços al voltant d’un rostre amb una mirada perduda sota
aquesta separació de llum i foscor. Les fotografies són en si mateixes una
representació de l’eterna separació entre les parts bones i dolentes d’una
persona, en concret de mi mateixa.
La imatge pretén retratar una persona, en aquest cas auto retratar. Es pretén
mostrar una persona amb un cert misteri,
dotant-la d’un costat obscur amb taques negres i un altre net i amb una
llum resplendent.
Un dels elements en els que primerament ens fixem és en la mirada calmada
que es dirigeix a l’espectador. Pot ser té una certa intenció desafiant de jutjar
els altres: “aquesta es la meva sincera, obscura i bruta representació, sense
robes ni ornaments, amb els meus defectes i parts dolentes. També puc veure els
teus”.
Està present el clàssic joc entre llum i ombra. La partició que presenta la
cara entre l’il·luminat i el fosc, el pur i l’obscur es complementa amb els
girs del revoltós cabell i unes mans que agafen i recorren el rostre. Els
braços són elements externs, no pertanyen a la cara però sembla que intenten
fer-se amb ella, canviar-la i modelar-la a la seva pròpia voluntat. Podria ser
una metàfora de l’efecte transformador que les persones i elements externs ens
generen. També queda en l’aire la idea de que les taques negres del rostre són
resultat del pas de les mans pel rostre, “les meves parts dolentes les he
creades jo amb els meus actes, les meves mans”
El que més s’ha volgut ressaltar és la cara, la mateixa mirada i ulls junt
amb els efectes lumínics que hi ha al rostre.
S’ha utilitzat una càmera rèflex, amb un objectiu normal. La velocitat és lenta
j que no interessava el moviment, i un diafragma obert junt amb un ISO relativament
alt per tenir la llum necessària.
El pla és mitjà i és expressiu. El
punt de vista frontal suposa una igualació amb l’espectador i el reforça la idea
de mirada que jutja. “estàs a la mateixa altura que jo, t’estic mirant i
jutjant”.
Els braços són elements compositius importants. El rostre o fins i tot el
cap és l’element central i principal. El braç dret e des de sota i fa com una
carícia al coll, a punt d’arribar al rostre, acció que ens fa pujar la vista
cap a la cara. L’altre braç agafa el cap per dalt.
Com a element central de la fotografia està la cara. A la seva dreta es
projecta una ombra, darrere de la figura, i just a l’altre costat tenim una forma
com de triangle que dibuixa el braç esquerra, un espai bastant inquietant i quasi
de les mateixes dimensions que el mateix rostre.
Aquest braç esquerre és també bastant protagonista. Rep la major part d’aquesta
llum resplendent, i fa com de connexió entre el cos i la part superior del cap.
El moviment dels braços dóna moviment i inestabilitat
contraposada amb aquesta mirada calmada. La gama cromàtica reduïda a una
gradació de tons blavosos junt amb blancs i obscurs aporta una sensació de
fredor. En contraposició, la mirada de la protagonista humanitza l’escena.
Aquesta segona
imatge ens mostra també l’autoretrat de l’autora. Un altre cop la mirada i el
rostre són dos elements que s’han volgut destacar.
Els aspectes
tècnics són els mateixos a l’anterior fotografia.
El tipus de pla
és mitjà i la funció és expressiva. El punt de vista és frontal, encara que la
posició del cap i la mirada baixa que presenta la persona dóna a l’espectador
una petita sensació de superioritat.
L’expressió i la
mirada de derrota junt amb la posició de les mans semblen retratar a algú
esgotat, que es deixa portar per les influències externes. Dóna també sensació
de solitud. Aquesta mirada fora de camp, perduda, presenta com a una actitud de
derrota davant la vida mentre els braços la consolen i la controlen al mateix
temps.
La llum ve
clarament des de sota i il·lumina majoritàriament la part inferior esquera del
rostre junt amb la mà esquerra. La llum defineix i ajuda a mostrar aquesta
partició entre l’obscur i el clar, les taques d’un possible passat obscur o
accions dolentes que han quedat a la part més obscura del rostre.
Aquest cop la
mirada no va cap a l’espectador, sinó fora de camp. És una mirada perduda. Perd
la comunicació que tenia l’altra fotografia amb l’espectador, ara és més
distant. Ara la fredor que donen les tonalitats blavoses està més present i es
major.
En quant a
composició, un braç està acariciant la part esquerra del rostre, una mica com
si l’estigués intentant consolar. L’altre sembla estar en moviment, i es troba
a la part dreta de la cara, la més obscura, i sembla que estigui buscant alguna
cosa.
Els braços
envolten la persona donant una sensació d’enllaç i recargolament que dinamitza
la posició estàtica del cos. Els braços la calmen a la vegada que la manipulen.
També està deixada en l’aire la idea de que els propis braços han generat les
taques negres, el seu sofriment i part més obscura només generada per ella
mateixa.
IMATGES DESCARTADES I PROCÉS DE CREACIÓ:
